Sempre que escrivim la paraula gumet (paraula habitual en qualsevol treball o assignatura de carrera), molts ni tan sols recordem que estem apunyalant l'ortografia catalana, ja que les etiquetes a les que fem referència són gomets i no gumets. Perquè aquesta U i no una O?

És ben clar que la raó de ser d'aquesta U és la personalitat que dóna al nom, ja que quedar-me amb la ja coneguda paraula gomet seria ser massa convencional...
No cola, oi? La veritat és que els més veterans recordaran que fa molt temps el bloc es deia gomets, i el canvi de vocal es va produir quan vaig comprar el domini (gumets.net), ja que hi ha un equip de beisbol de Nova York que es diu Mets, així que hi ha webs amb la direcció 'go mets', o sigui, gomets. D'aquesta manera, com que no podia comprar gomets.net o gomets.com, vaig acabar optant per comprar el domini amb la falta d'ortografia.
Però, realment, també m'agrada pensar que a part de ser l'apunyalament a l'ortografia catalana que dius, la U li dóna un pèl de personalitat al nom. O no...!

Aquesta fixació amb els gomets va aparèixer amb el weblog, o et venia d'abans? Algun trauma infantil a classe de psicomotricitat, potser?

De fet jo sempre he tingut idees una mica descabellades: després d'estar un temps enganxant per tots llocs enganxines amb la meva firma (si, aquelles típiques amb tags que es troben per totes les portes del metro), vaig tenir la pensada d'enganxar gomets grocs amb una essa de color taronja enmig (essa de 'sgons', la meva firma).
En vaig enganxar un miler, i en plena eufòria de gomets grocs enganxats per tots llocs, una nit de finals del 2003 (el bloc va néixer a l'agost del 2003 amb un altre nom) se'm va encendre la llumeta i vaig decidir que a partir de llavors també enganxaria gumets al bloc. Ara ja només n'enganxo aquí, i ben content de fer-ho.

Llegint Gumets hem trobat posts de temes molt variats, alguns purament creatius, i d'altres comentant temes d'actualitat d'allò més seriosos. Hi ha algun tema que no tocaries sota cap concepte als teus articles?

En principi m'agrada poder dir qualsevol cosa a Gumets; d'aquí ve el subtítol 'de totes les mides, formes i colors'.
Però a l'hora de la veritat, si t'hi fixes, parlo poc de mi mateix, i si ho faig acostumo a no fer-ho tipus redacció 'què he fet aquest cap de setmana', sinó d'una manera molt més creativa, o emmascarada, com en vulguis dir.
No m'agrada parlar directament de mi, el que m'agrada es aprofitar-ho per a crear textos amb molt de significat personal; però que també tinguin una petita dosis de reflexió o que siguin una mica interessants per als altres.

A molts dels teus gumets veiem que sovint et dirigeixes a un "tu" molt directe. Quan ho fas, tens al cap algú en concret, o et refereixes als possibles lectors?

Suposo que et refereixes a aquests posts dels que ara parlava, els més personals. He de reconèixer que no sempre es dirigeixen a una persona concreta, simplement surten i es dirigeixen a un algú que segurament no conec.
Altres vegades sí que es poden referir a algú, però sempre dins d'aquell marge personal que cuido de no expressar amb massa lleugeresa. Moltes vegades he fet textos que sé perfectament que aquell o aquella a qui van dirigits no ho llegiran si no sóc jo que els hi dic que ho mirin. I de fet, aquesta és una possibilitat molt sucosa, ja que l'altra gent podrà fer-se una idea del que vull dir, ho podran encertar, però només hi haurà una persona que sabrà del cert el que explico. I només ho sabrà si jo li ho dic.
Sóc una mica enrevessat a vegades, ho sé. Però m'agrada ser-ho.

A Gumets hi participen altres webloggers de qualitat indiscutible com és el cas de Iósódéu, convertit en columnista, o la Jacqueline. També veiem a en Jordi participar en altres weblogs, com al Mek amb alguns articles, o a El Forat com a geni malvat que vol dominar el món. T'atrau més la idea de treballar en equip que no pas sol?

A mi m'agrada tot aquest món, i m'agrada fer-hi coses, i anar deixant els meus escrits i idees per aquí i per allà... Sovint sóc incapaç de dir no a una iniciativa que m'agrada, per molta feina que pugui tenir de la universitat; en gaudeixo i, dintre les meves limitacions, faig el possible.
Tenir a en Iósódéu de columnista o a la Jacqueline enganxant gumets és tot un honor; mantenir mínimament un bloc com gumets és molta feina -qualsevol que tingui bloc sap que mantenir-lo al dia és difícil- i crec que no podia trobar millor ajuda que ells. Un fent columnes memorables i l'altra escrivint gumets de tant en tant, sense màscares, sent la Sara que s'amaga rere la Jacqueline. A més, entre nosaltres crec que tenim bastanta confiança i bon rotllo. Un luxe, tu!
Aquest bon rotllo també es produeix amb altra gent, i potser per això un bon dia la Mek em va convèncer -amb un '-vols escriure al mek? -Síí!'- per a poder escriure de tant en tant al seu bloc; o amb el Somnis de Grandesa d'El Forat, serial en que vull dominar el món amb la meva cola -i ho aconseguiré, prepareu-vos!-.
Queda clar que sí, que m'agrada treballar en equip, però per gust, pel gaudi propi. I és que... coi, tot això m'encanta.

A la secció GumetLabs de Gumets.net hi podem trobar merchandising de la web, com ara semarretes o xapes, amb preus inclosos per a possibles clients que vulguin adquirir aquests productes. És un merchandising real, o és part d'aquest cantó més creatiu i de ficció que caracteritza molts articles de Gumets?

És totalment real. Vols una samarreta?
Un dia un s'aixeca amb idees que li fan una il·lusió terrible, amb un disseny al cap i un color de samarreta que, com no, havia de ser el taronja.
I bé, gràcies a gent -admiradors incondicionals de gumets-, ho he pogut portar a terme. Si és que aquí s'hi pot conèixer gent d'allò més maca!

Si ens permets la indiscreció... et fan moltes comandes?

Per ara porto les comandes que sabia que tindria, aquelles segures que si fa no fa contes a l'hora de pensar-ho tot.
Ben aviat començareu a veure fotos de gent amb la samarreta: ja veureu que xulos i xules tots amb el biberó de gumets al pit!
A partir d'ara, doncs, cal fer una mica més de promoció a veure si les que queden me les van prenent de les mans. Coi, si estic fent promoció aquí; ja va bé això ja!
A més a més, aprofito l'entrega de la samarreta per a conèixer a alguns bloggers o lectors que encara no coneixia en persona, i això encara fa la idea més interessant.
Ja ho veus, no puc parar de fer coses que m'agrada fer. I això és una sort!
Mentre pugui, no us deslliurareu pas de les meves cabòries; al contrari, espero que les gaudiu.

Gràcies per aquesta estona, Jordi. Esperem que continuis enganxant gumets durant molt de temps.